Gràfica Material del 18/2/2016 al 12/3/2016

"Amb aquesta exposició volem explicar algunes de les característiques materials tradicionals del gravat dins d'un context amb referents contemporanis, i com aquestes tècniques han passat del proces tècnic necessari a eleccio estètica i vital....

L'exposició es divideix en 6 blocs temàtics que mostren la relació entre els procediments de gravat, les seves característiques  històriques i físiques, i la relació que hi tenen un conjunt d'artistes, cadascun amb la seva experiència concreta....

Àngels Rosés ens mostra com la gràfica es pot incorporar a la pintura més enllà de la pròpia gràfica , com a element d'un collage o com a recurs pictòric; els seus gravats estan fortament influïts per la pràctica pictòrica...."

Tomas Pariente

Exposicio Tardor del 22 de gener al 28 de febrer. Centre Democràtic i Progresssista de Caldes de Motbui

JUSTIFICACIÓ

"Quan d’una troballa desvetllem el missatge ocult que va directe a la nostra ànima, a les hores, estem  al davant d’un autèntic regal del mes enllà, que ha traspassat des del mon del no visible i desconegut per arribar a nosaltres!"

Em deixo endur, m’abandono,

a la dolça metzina de la mort i el dol per la persona estimada. 

M’entrego a  la vida subterrània. 

Voldria ser terra per abraçar i acaronar de nou la teva pell.

No saps com t'enyoro.

M’enfonso en ella, t’acompanyo en el teu últim alè.

Alleugera el meu ànim, veure la terra moguda.

Penso que alguna bestiola ha fet nit al teu costat,

escalfant la terra.

Faig meus els versos de Paul Valery .

Em complauen, em toquen en el mes profund i em fan sentir un inesperat respecte i estima per uns essers com els cucs;

Si, els cucs,  aquells insectes rosegadors, que sota terra , s’acosten a tu fins a una intimitat impensable,

A ells, els plau la teva resseco.

Amb la seva  devoció, de mica en mica,

transformen la teva essència, que s'escampa per tot.

Amb la presencia constant del poema  de Paul Valeri: Cementiri marí,

Com un últim llegat d’en Joan . Com un regal, com una troballa, com un ressò dels meus propis sentiments,

Aquests se’m fan presents,.

Una companyia incommensurable, durant tot aquest temps.

S’han acomodat tant al meu sentir

que es fan indestriables de la meva pròpia experiència,

De la pròpia obra que aquí us presento, i us passo,

a la manera de testimoni,

d’una cursa sense fi. 

TARDOR

Àngels Rosés