dissabte, 17 d’octubre del 2015

La tardor, temps de renovació.

Em deixo endur, m’abandono a la dolça metzina de la mort i el dol per la persona estimada.  M’entrego a  la vida subterrània. 
Voldria ser terra per abraçar i acaronar de nou la teva pell. No saps com t'enyoro. M’enfonso en ella, t’acompanyo en el teu últim alè. Me’n alegro, quan veig la terra moguda i penso que alguna bestiola a fet nit al teu costat,  escalfant la terra. M’estimo els cucs, si , els cucs,  aquells éssers rosegadors,  que sota terra , s’acosten a tu fins a una intimitat impensable, ells, els plau la teva carn resseca. Amb la seva  devoció, de mica en mica, transformen la teva essència, que s'escampa per tot.

Vull compartir, alguns fragments del poema  de Paul Valeri: Cementiri marí, últim llegat que en Joan amb va fer i que ha estat una companyia incommensurable tot aquest temps . Els acompanyo amb algun dels treballs mes recents.
 
 V
Comme le fruit se fond en jouissance,

Comme en délice il change son absence

Dans une bouche où sa forme se meurt,

Je hume ici ma future fumée,

Et le ciel chante à l’âme consumée

Le changement des rives en rumeur.


XII

Ici venu, l’avenir est paresse.
L’insecte net gratte la sécheresse ;

Tout est brûlé, défait, reçu dans l’air

À je ne sais quelle sévère essence…

La vie est vaste, étant ivre d’absence,

Et l’amertume est douce, et l’esprit clair.


XIII

Les morts cachés sont bien dans cette terre

Qui les réchauffe et sèche leur mystère.

Midi là-haut, Midi sans mouvement

En soi se pense et convient à soi-même…

Tête complète et parfait diadème,

Je suis en toi le secret changement.


Fragments del poema de PAUL VALERI

“Cementiri marí”

V

Igual que els fruits es fonen gaudint-se,

Igual que en  delits ell canvia la seva absència

en una boca on la seva forma es mor,

Jo aspiro aquí la meva futura fumarada,

I el cel canta a l’ànima consumida

el canvi de les ribes en rumors.


XII

Ací arribats, l’avenir és peresós.

L’insecte actiu grata les sequedats;

Tot es cremat, desfet, rebut dins l’aire

ah, per esdevenir jo no se en quina severa essència...

La vida és vasta, essent èbria d’absències,

I l’amargura es dolça i l’esperit clar.


XIII

Els morts ocults estan be en aquesta terra

que els reescalfa i seca el seu misteri.

A d’alt migdia; migdia sense moviment

s’observa i s’agrada a si mateix...

Testa complerta i perfecta diadema,

Jo soc en tu la secreta mudança.



Traduït per Àngels Rosés